divendres, 17 d’abril del 2009

Handel a Dublín - 250 aniversari de la mort del compositor


160409 El Messies, de Handel, a Christ Church Cathedral - Dublin

Aquí estic de nou, després d'un temps de silenci... La meva nova feina és cansada físicament, o potser és que m'havia desacostumat a treballar... No, és cansada, ja en parlaré en un altre moment... Però del que ara vull parlar és del concert al que vaig assistir ahir, el Messies de Handel. Dublín va ser el primer lloc on es va estrenar l'oratori, per això cada any s'hi celebra el Dublin Handel Festival.
El Festival és interessant per diverses raons. La primera, per Handel, suposo, pels amants de la música. Però el que jo busco en aquest blog és conéixer coses i aprendre més sobre el país en el que ja porto dos anys i mig vivint, i bastant bé, per cert, per tant seguir les petjades del compositor a Dublín em va semblar una activitat interessantíssima i em va donar, un cop més, la possibilitat de sentir-me dintre de la història, viva i morta alhora, de la ciutat. I finalment, aquest any era una data rodona, es complia el 250 aniversari de la mort del compositor. I jo ahir, 16 d'abril, vaig anar al concert commemoratiu que es celebrava a Christchurch Cathedral, per a mi l'església més maca de Dublín, amb diferència (si bé és cert que no he estat a totes i que no pretenc fer la mateixa exploració que amb els pubs).
No tinc una gran cultura musical, més aviat al contrari, i estic intentant omplir aquest llac, que no llacuna. Del concert d'ahir, només puc dir que no és la classe de música que posaré a casa... No vull dir que no m'agradés, faltaria plus, quina vergonya, però tampoc va exaltar la meva fibra més lírica i sensible... Sento ser tòpica, serà per l'incultura, que reconec alegrament perquè identificat el problema, més fàcil resulta la solució, però normalment eren les parts interpretades pels cors les que em movien més... També, algunes peces cantades per la soprano... Però en fi, poc a poc. Això sí, podeu fer-me un examen sobre els capitells, els sostres i les rajoles de mosaic del terra de la catedral... Els vaig fer una repassada...
Christchurch és un dels llocs estretament relacionats amb el Dublín de Handel... Una de les "Handel connections or places to visit", com s'explica a la pàgina esmentada abans sobre el festival. Les altres són St. Patrick´s Cathedral, St. Michan´s Church i la Marsh Library. Ara no és el moment d'extendre´m sobre aquests edificis, espero poder fer-lo més endavant. Ara per ara, només diré que el cor de St. Patrick, junt amb el de Christchurch, van participar en l'estrena del Messies. Sembla que Jonathan Swift, que era el cap de St. Patrick (el terme religiós es "dean", no he sabut com traduir-lo al català) va amenaçar amb retirar el cor de la seva catedral de la representació, segons el pamflet que ens varen donar ahir en entrar al concert. Continuant amb el recorregut, es diu Handel va tocar el seu Messies a l'orgue de St. Michan´s Church, avui més coneguda per les mòmies medievals que conserva. I, finalment, a la Marsh Library, la primera biblioteca pública d'Irlanda i una vertadera preciositat (fins i tot en tenen una guia en català!; el guarda va estar orgullosíssim i contentíssim de donar-me-la) es conserva un manuscrit del Messies datat el 1761. De tota manera, aprofito per a remarcar que a mi l'església que m'agrada és, sí, molt bé, Christchurch. També tinc una gran tirada per la Marsh Library, no sé si us n'heu adonat.
Handel va néixer a Alemanya el 1685. Com tot bon artista, va passar una temporada a Itàlia, del 1707 al 1710. Amb tres anys en va tenir prou, suposo, i es va traslladar a Anglaterra, on potser feia, i encara fa, mal temps, però et deixen viure tranquil, sense histèries (com l'entenc, jo estic a punt de desfer-me d'una italiana a casa i costa...). I allà es va quedar fins que es va morir. Enmig, va tenir molt d'èxit i va tenir càrrecs molt importants, com el de director de la Royal Academy of Music. Va ser, diguem-ho així, protegit del rei George I de Gran Bretanya. Ja aleshores els britànics sabien reconéixer el talent i fer-se'l seu, independentment de la procedència geogràfica del subjecte, molt bé.
Si bé la seva estada va ser molt productiva (unes 50 òperes, 23 oratoris, uns 16 concerts d'orgue i molta música de cambra i coral), no tot va ser un camí de roses. El 1737 va patir una embòlia que li va paralitzar temporalment el braç dret. Després, no sé si es va arruinar, però va perdre molts diners, quan va deixar d'escriure òperes. És a dir, que va passar per una mala temporada. I el Messies va ser com la seva resurresció. El va escriure en només vint-i-quatre dies, durant l'estiu de 1741. D'això se´n diu ser un geni.
El Messies narra la història de la vida de Jesús, des del Naixement a la Resurresció, en tres actes. Acostuma a aparéixer a les sales pels volts de Nadal, normalment només el primer acte més l'Al·leluia. Però per Pasqua es fa tota sencera. I sí, són quasi 3 hores (el concert d'ahir va durar dues hores i quaranta-cinc minuts amb una pausa de 20 minuts a la fi del primer acte).
La primera representació va ser a Fishamble St (al local on es va celebrar aquests estrena mundial actualment hi ha un hotel anomenat, com no George Frederick Handel Hotel). El concert va ser tot un èxit. Es diu que a la primera representació a Londres, un any després, el 1743, el rei George II es va emocionar tant en sentir l'Al·leluia que es va posar dempeus, inagurant així aquesta tradició. No sé si el rei ho va fer, però ahir nosaltres sí, gràcies a un espontani que va continuar, i la resta va seguir. Va ser un dels moments més emocionants de la vetllada. El segon, quasi enganxat a aquest, la cara de satisfacció dels membres del cor en rebre els aplaudiments, una bona tanda. Molt maco.
I acabo per ara. To una mica col·loquial, és cert, però potser així podré recordar tot l'entrellat. De petita, els meus profes em deien, quan em preguntaven a classe: "si no te'n recordes, és que no ho saps" (és a dir, no ho havia après [bé]). A veure ara.
I com a guinda, l'Al·leluia. Ja havia dit que puc ser molt típica, encara que de vegades costi de creure (i d'acceptar, per part meva, he, he). Malauradament, no l'he trobat cantat pel cor de la meva estimada Christchurch Cathedral. Gaudiu-lo igualment.

1 comentari:

  1. Christi
    no se com, avui has anat a parar al meu passat gris, quan jo vivia en 27m2 i lamentava perdre els meus millors anys davant d'un ordinador...i lamentava moltes altres coses.

    Recullo el teu consell de no perdre'ls a partir d'ara. De fet el meu cul continua creixent davant la pantalla, però ja no m'importa; disfruto molt més del camí. Fa uns mesos que he fet mudança de país, de casa, de blog i d'estat d'ànim. I casualitats de la vida, estic relativament prop teu: a Limerick. És lletjot i un xic ensopit, però he trobat la pau que feia anys que havia perdut.

    És increible descobrir com uun simple canvi de coordenades geogràfiques pot retornar-nos l'alè i tornar a ser el que érem...

    ResponElimina